Centre de conservació del patrimoni natural mediterrani.

Espai privat obert al públic, especialitzat en plantes aromàtiques i medicinals.
El jardí botànic de Cal Riera està situat en un entorn privilegiat, al costat del Mirador de la Creu, és un centre PRIVAT, obert des de 1999 on s'uneixen valors d'investigació, biològics, cultural-educatius, paisatgisties i lúdics sentimentals.

La seva finalitat és la conservació dels recursos vegetals i donar a conèixer lùtilitat que es pot treure de les plantes (elaboració de remeis a malalties, us culinari, cosmétics...)
Cal Riera recull més de 200 espècies, entre plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters i arbusos. Tot i que la majoria són mediterranis i autóctons del Moianès, també en trobem del EE.UU, Canadà i Japò.
Es un espai obert a l'educació i aprenentatge.
Un altre punt que caracteritza el Jardí és la seva vocació divulgativa i didàctica per potenciar el coneixement i el respecte al patrimoni vegetal i així contribuir a la seva conservació.
Dins del Jardí, cada planta va acompanyada d'una descripció amb el nom d'origen i popular, també trobareu pedres tallades amb els nombs dels nenes que tenen en el jardí botànic el seu arbre plantat.

DES DE L'EQUINACEA, A LA PASSIFLORA, EL BOIX GRÈVOL, LA STEVIA, LA HERBA DE SANT JOAN..... I MÈS...
ESPEREM LA TEVA VISITA


domingo, 23 de octubre de 2011

Plantant una alzina




Ahir ens van visitar al jardí botànic, Ramon i Andrea. Seguint amb la tradició, Andrea va plantar el seu arbre, "una alzina".



També conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Descripción: Son árboles o arbustos de 2 a 20 m de altura, de tronco derecho, no muy grueso, con corteza pardo-grisácea y numerosas grietas. Las hojas son simples con margen dentado o dividido de forma oblonga, elíptica u obovada; de color verde por el haz y con tomento o pelo por el envés; persistentes, es decir, que perduran durante todo el año en las ramas. De origen mediterráneo, resistente a los frios y calores, es la reina de la vegetación en el monte mediterráneo.

Su fruto es la bellota (2-3 cm.), apoyada sobre una base de copa de color grisáceo. La bellota es de color pardo-marrón. Los frutos maduran en otoño. La caída de la bellota se puede retrasar hasta pleno invierno.Su fruto, la bellota, es comestible, tanto para el aprovechamiento ganadero como para consumo humano en fresco o asadas.
Su madera, muy dura y sólida, es utilizada para fabricar herramientas, suelas de madreñas, pavimentos y en ebanistería, marquetería, tornería. Antiguamente se utilizaba para fabricar carros, traviesas de ferrocarril, etc.

1 comentario:

  1. Be ara es veu petit, però mica en mica es farà un arbre gros i robust.

    ResponderEliminar