Centre de conservació del patrimoni natural mediterrani.

Espai privat obert al públic, especialitzat en plantes aromàtiques i medicinals.
El jardí botànic de Cal Riera està situat en un entorn privilegiat, al costat del Mirador de la Creu, és un centre PRIVAT, obert des de 1999 on s'uneixen valors d'investigació, biològics, cultural-educatius, paisatgisties i lúdics sentimentals.

La seva finalitat és la conservació dels recursos vegetals i donar a conèixer lùtilitat que es pot treure de les plantes (elaboració de remeis a malalties, us culinari, cosmétics...)
Cal Riera recull més de 200 espècies, entre plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters i arbusos. Tot i que la majoria són mediterranis i autóctons del Moianès, també en trobem del EE.UU, Canadà i Japò.
Es un espai obert a l'educació i aprenentatge.
Un altre punt que caracteritza el Jardí és la seva vocació divulgativa i didàctica per potenciar el coneixement i el respecte al patrimoni vegetal i així contribuir a la seva conservació.
Dins del Jardí, cada planta va acompanyada d'una descripció amb el nom d'origen i popular, també trobareu pedres tallades amb els nombs dels nenes que tenen en el jardí botànic el seu arbre plantat.

DES DE L'EQUINACEA, A LA PASSIFLORA, EL BOIX GRÈVOL, LA STEVIA, LA HERBA DE SANT JOAN..... I MÈS...
ESPEREM LA TEVA VISITA


sábado, 17 de marzo de 2012

L'HAN ROBAT I LA ESTIC BUSCANT

Algú s'ha endut la pinya esculpida en pedra de la font, que va ser l'últim treball en pedra que va fer el meu pare "EL Riereta", és pel seu valor sentimental, que agrairíem es retornés al seu lloc.

Aquesta és la foto de la font amb la pinya esculpida en pedra
i així és com han deixat la font, sense la pinya .. cal tenir mala fe per robar una cosa així, una cosa és portar una planta del jardí botànic, i una altra molt diferent és robar aixó fet amb les mans d'una persona que ens ha deixat fa poc.
És una cosa que no podré substituir, i em dol enormement, perquè recordo el treball i afecte amb què la va fer el meu pare i el content que estava amb el bé que li va quedar.

És per això que no pararé de donar publicitat a aquest robatori, perquè si algú la veu en algun lloc ens ho digui, i perquè el que se l'aixi endut, no la pugui lluir, més li val tenir-la ben amagada ...Tinc molta ràbia i molta tristesa, només és una pedra, però la va fer el meu pare i em dol enormement.



Vull que tot el poble de moia ho sàpiga.

2 comentarios:

  1. Carmeta,
    Crec que has fet molt bé en fer-ho públic. Espero que no només en aquest bloc.
    Tant de bó la recuperis molt aviat!

    Una abraçada ben forta,
    Carmen

    ResponderEliminar
  2. Tu digues quin us en poden fer, son de por ,, espero que o hagis denunciat i que la recuperis ràpidament.

    ResponderEliminar